2.03.2012 9.19

També los polítics ploren a l´Alguer

Emocions que se transformen en llàgrimes públiques: succeeix als polítics algueresos Stefano Lubrano, Carlo Sechi i Giovanni Oliva, així com en passat era succeït a presidents americans o més recentment al ministre italià Elsa Fornero

L'ALGUER - "També los polítics ploren" pogueriva ésser lo nou eslògan de la campanya electoral que és escomençada a l'Alguer, per les eleccions administratives previstes per lo mes de maig. Així, si a la telenovel·la mexicana més famosa era lo torn dels rics - Los ricos también lloran, n'era lo títol original-, a la ciutat escomença a se desfer la imatge del polític tot d'un tros.

Per la precisió, era ja succeït a tres presidents americans Bill Clinton, George Bush (senior) i Barack Obama. A Itàlia envetxe, Achille Occhetto havia cedit a la emoció en anunciar la fi del partit comunista al 1989. I sempre a casa nostra, fan sol dos mesos, lo nou ministre del Welfare, Elsa Fornero, havia plorat mentre explicava la nova maniobra financera amb los talls a les pensions. Aquella vegada però, les llàgrimes hi són estades també de part dels pensionats.

Tornant a la realitat local, són los homes de la coalició de centre esquerra que, fins ara, se són emocionats de més. Lo primer és estat Stefano Lubrano (Pd), diumenge passat durant una encontre públic, mentre recordava un vell anècdota de son pare; l'han seguit calqui hora després Carlo Sechi (Alghero Viva) i Giovanni Oliva (Sel) durant l'acte dedicat a la comunitat Rom de la ciutat. Una manera de se sentir més a prop de la gent o més senzillament és una qüestió de caràcter. Entretant, ja se preveuen les pròximes manifestacions emocionals que pogueran interessar los protagonistes de la política algueresa, en vista de les aliances: per exemple Francesco Sasso plorariva en pensar que l'evergreen Pietrino Fois li pot robar la desitjada candidatura a primer ciutadà, o Ennio Ballarini que se commou davant a un possible Conoci síndic. No sempre plorem de felicitat.

S.A.