8.11.2010 10.28

Un home del país: Sanna i Crabuzza a Catalunya

Els cantants i músics algueresos Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna presenten un nou treball discogràfic, "Un home del país", integralment dedicat al repertori del cantautor alguerès Pino Piras

L'ALGUER - Els cantants i músics algueresos Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna presenten a Barcelona lo 12 novembre a les 19.30 a l'Espai Mallorca, (carrer del Carme 55) lo nou treball discogràfic, "Un home del país", integralment dedicat al repertori del cantautor alguerès Pino Piras (1941-1989).

La presentació siguerà a càrrec del filòleg Xavier Brotons i de l’actor Joan Crosas. És prevista també la intervenció de Joan-Elies Adell, Director de l’Espai Llull i de Raffaele Melis, President de l’Associazione Sardi in Spagna “Sant Salvador d’Horta”.
Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna han col·laborat en aquests anys a la recuperació total de l’obra musical i literària del cantautor i comediògraf alguerès prematurament desaparegut: amb diversos projectes s’han recuperat tots els materials sonors i els manuscrits inèdits, arribant a la creació d’un arxiu digital per les músiques i a la publicació de dos llibres per la part literària. L'any 2007 ells mateixos són estats protagonistes del concert d’inauguració de la plaça intitulada a l’autor alguerès i també són promotors del Premi Pino Piras, que ha celebrat enguany la tercera edició, dedicat a noves cançons en llengua catalana de L’Alguer.

Un home del país, és un producte que inclou un CD, un DVD i un llibret.
El CD, Cançons, conté 12 cançons de Pino Piras arranjades i re-interpretades de les veus de Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna: La ginqueta, La vida nostra, Qui trista que és la tarda, Lo pare espiritual, La falsa iglésia, Una espècie de companyó, Blanca mare dolent-se, Passa Jesucrist, Sant Miquel humanitzat, La creació, Mirau que sem anant i mirant i La vida continua. Cançons d’amor i nostàlgia, com "La vida nostra", "Qui trista que és la tarda", altres amb temàtiques més atentes a la historia, a la qüestió social i a la política local, com "La ginqueta" o "Mirau que sem anant i mirant" , altres encara caracteritzades de una crua irona vers diversos personatges, com per "Una espècie de companyó", o bé més festives i satíriques com "La falsa iglésia". Els arranjaments son de Claudio Gabriel Sanna, que ha tocat guitarra i mandola, mentre han participat a les registracions, fetes a l’Alguer a l’estudi Audioal de Attilio Lombardo, altres 4 músics algueresos: Salvatore Maltana al contrabaix, Giampaolo Sanna a la guitarra acústica, Dario Pinna al violí i viola, Paolo Zuddas a les percussions.

El DVD, Records, obra realitzada per Claudia Crabuzza, és un documental de 30 minuts sobre el cantautor alguerès i recull les opinions i els comentaris, en alguerès i en italià, de diverses persones que han coneixut Pino Piras i han reballat amb ell. Entre totes, per la seva emotivitat, destaca l’entrevista a la mare Maria, nonagenària, que canta de memòria algunes cançons del sou fill. També hi apareixen entrevistats lo sou amic i company musical inseparable Pino Ferraris i diversos estudiosos que han treballat a la sua obra, com Raffaele Sari Bozzolo, que ha tingut cura de l’edició de les obres de teatre i del sou cançoner complet, i Gavino Sole, que mos dóna algunes claus sobre la formació cultural i musical de Pino.

El llibret, Pensaments, reflexions, cançons, a més de la presentació de Claudia Crabuzza, conté tres apartats: les lletres de les cançons en català de l’Alguer i la traducció a l’italià, els escrits del especialistes amb una biografia de l’autor i una selecció d’aforismes de Piras (en català i en italià) , alguns inèdits, encapçalats per lo que, forsis, és lo més cèlebre: “La felicitat és la dolor que riu”.

Claudia Crabuzza escriu així: “Entre els records més bells de la mia infància, tenc les nits d’ estiu en campanya, quan mon pare se posava a cantar cançons de Pino Piras, com Passa Jesucrist. Jo les sentiva plenes de veritats, de sentiments vivits i d’emocions. I avui me donc compte que no era una cançó clàssica algueresa, sinó que havia estat escrivida en aquell temps de Pino Piras. Per dir el valor de Piras ja sigueriva suficient això: ha fet entrar en les cases dels algueresos tantes de les sues cançons, fins i tot mai publicades, com si fossin tradicionals i se coneixéssin de sempre”….”i encara avui molts algueresos coneixen tantes cançons de Piras i les canten, pensant que siguin tradicionals, com Oh Alguer Alguer Alguer, Lo Pipiribí, Catxi San Pere, Lo rei Serafí, o la mateixa Passa Jesucrist.

Però no és sols aquí l’extraordinaritat d’aquest autor: los sous textos mos donen la imatge d'un home de gran nivell ètic, que no contrasta absolutament amb la facilitat amb la qual utilitzava expressions lingüístiques populars, que a molts pareixeven vulgars. Al contrari, l’ús del llenguatge popular, el mateix amb el qual era creixit, el mateix de les històries i dels personatges que recontava, era la conseqüència d’aquest sentit ètic: la necessitat de expressar en les cançons la veritat del pòpul, sense filtres, sense ninguna censura. En aquell moment se posava per això en forta i neta antítesi amb la resta de la cançó algueresa, posant-se però al nivell dels millors intèrprets i cantautors italians i europeus”.

A la foto: Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna

Red