30.06.2009 9.36

Predicar bé i actuar millor!

Steve Vromman, belga de 48 anys, és un ambientalista que ha decidit de posar en pràctica els seus principis. Amb resultats sorprenents

GENT(BÈLGICA) - Gent, (o Gand en francès) és una ciutat bonica de les Flandes orientals a cinquanta quilometres de Brussel·les. És famosa per al seu carnaval, pel waterzooi (deixem als lectors els plaer de descobrir de què és tracta) i, des de ara endavant, per un seu ciutadà, Steve Vromman, el qual s’ha guanyat el xisto de Low Impact Man, l’home a baix impacte ambiental.

El Sr.Vromman ha treballat durant molts anys a una organització ambientalista, i ha decidit d’aplicar en la seva vida els principis que ha sempre defensat. Des de l’u de maig de l’any passat, es dedica a viure com a un ciutadà del segle XXI, però generant el mateix impacte al medi ambient d’un cavernícola, més o menys.

A més d’ésser un noble objectiu per donar l’exemple i contribuir a la protecció del nostre planeta, aquesta manera de viure és convenient també sota un punt de vista financer; Steve, de fet, s’ha imposat de no comprar bens superflus, limitant-se al menjar i a la roba. Els vestits són de segona mà i la única excepció són les botes pel fúting.

Per el que fa els electrodomèstics i la tecnologia, el nostre nou Robinson Crusoe ha despatxat el microones, el bullidor i la planxa. L’aspiradora i la rentadora funcionen només quan indispensable. El lector MP3 es carrega amb una manovella i la televisió és prohibida, tot i que això no sembla causar-li problemes o crisis d’abstinència, perquè els continguts i les informacions de les quals té menester, els troba a Internet. Una Internet verda, ja que la bateria del seu ordinador està connectada a una bicicleta amb una dinamo. L’aigua tret de la que fa servir per beure i cuinar, prové d’una cisterna oberta al balcó, que recull la pluja i a Bèlgica, la pluja, no fa falta...

Ha aïllat els paviments i les finestres del seu pis i ha instal·lat bombetes de baix consum per tot arreu i així fent ha reduït de manera dramàtica la factura del gas i de l’electricitat.

Naturalment hi ha coses que fins i tot l’ambientalista més lleial no pot estalviar-se d’utilitzar, com ara el paper higiènic i el tòner de l’impressora, però en Steve és un realista i ho porta tot amb una bona dosi de sentit comú i humour. No ha rebutjat la societat en la qual tothom viu i té clar que no és possible eliminar totalment l’ impacte humà al medi ambient, però sap i ens ensenya que és possible de reduir-lo sense pertorbar massa les nostres vides i estalviant-nos també uns diners; en paraules sues “canvia un habitud requereix 3 setmanes d’esforç, però després tot torna normal”.

L’esforç més gran ha interessat els queviures. Steve els compra a través d’un food team, o sigui, un grup de famílies que es posa d’acord per comprar carn, llet i verdures, directament a les granges. Fent així obtenen preus millors, coneixen els productors i la qualitat del menjar i reutilitzen els contenidors i les ampolles.

Els resultats obtinguts són: un estalvi de 105 litres d’aigua al dia, una reducció de les despeses energètiques anuals de 450 euros i una producció de residus mínima. Les ampolles acumulades des del maig caben en una caixa de fusta i el sac de les escombraries, que és mateix des de fa 10 mesos és mig ple.

A qui li pregunta sobre la utilitat dels seus esforços, Steve contesta: “Sé que el que estic fent no farà cap diferència en termes de efectes globals. Però hem de treballar junts per desenvolupar projectes de barris a baix impacte, amb panells fotovoltaics, compartició dels cotxes i compres alimentàries intel·ligents”. I sobre el tema de convèncer els altres, i en particular els seus dos fills adolescents, comenta: “obligar les persones a fer qualsevol cosa no funciona, només espero que la gent consideri bé la seva manera d’actuar a la vida de cada dia i que es plantegin de canviar comportaments”.

Gavino Balata