10.03.2024 19.28

Sardenya insufficientment sostenible

L'ísola ocupa el quart penúltim lloc de la classifica nacional. La Sardenya arriba en fort retard perquè el 2030 és demà, lo punt ecològic de no retorn és a prop i els disset objectius de l’"Agenda per l’Esvlilup Sostenible", en Sardenya, és a lluny i paradoxalment, la tendència és de tornar enrera

SARDENYA - L'estudi de Confartigianato Imprese Sardegna mesura la posició dels territoris regionals respecte als tres principis de sostenibilitat, ambient, econòmic i social; lo càlcul se té de considerar per l'activació de pràctiques sostenibles de les empreses i en particular de les micro i petites i el context i les condicions de hàbitat en favor de la sostenibilitat de l'economia local. La Sardenya pateix anys de mancances o de una inadequada planificació de fenòmens i dinàmiques de dimensions històriques: la globalització dels mercats, nous poders polítics i econòmics globals com la Xina, lo cambi climàtic, lo colossal fenomen migratori, l'augment de la diferència social que arriba de de les grans riqueses de part de pocs. També menester pensar a la dinàmica geopolítica mediterrània i global i, sobretot, lo cambi de societats que ha vist la nàixita de nous problemes globals que han favorit l'accés a informació, mobilitat, educació, llengües.

L'índice de Confartigianato evidencia 22 indicadors en les tres àrees de sostenibilitat. En concret, la sostenibilitat ambiental és valutada de 8 indicadors, sostenibilitat econòmica amb 6 indicadors i sostenibilitat social amb 8 indicadors i empleats joves. La Sardenya ha vist una progressiva reducció del període postguerra fins a l'actualitat, de la capacitat de la classe dirigent sarda per entendre o interpretar el cambi i la modernitat. No és un cas que la Sardenya no s’és trobada preparada per afrontar la pandèmia delCovid-19 i, avui, programar projectes post pandèmia, per l’esvilup sostenible és difícil. La política actual té grans responsabilitats i no ha considerat amb importància els grans problemes estructurals de l’ísola, com la continuïtat territorial i el transport, la crisi productiva i l'absència de un model de esvilu de referiment.

Lo territori regional que presenta un hàbitat més sostenible és lo Trentí Alt Adige. Per la sostenibilitat social, Friuli-Venezia Julia ocupa el primer posto. La Sardenya arriba assai tard perquè el 2030 és demà, lo punt ecològic de no retorn és a prop i els disset objectius de l’"Agenda per l’Esvlilup Sostenible", en Sardenya, és a lluny i paradoxalment, la tendència és de tornar enrere. La nostra ísola és assari enrere en pobresa, salut, educació, igualtat de gènere, energia sostenible, creixita econòmica i treball, infraestructures, comunitats sostenibles, cambi climàtic, com demostren los dats de l'ISTAT de l'Agenda 2030. Amb aqueixa consciencia i comprenent aqueix retard, se poguerà recuperar, planificar el futur i liberar la Sardenya a les pròximes generacions i la deixar millor de com l’havem trobada i recivida.

G.P.