9.09.2023 14.03

Matrimoni Selargino, tradició sense temps

L’antic matrimoni selagino és una màgia que se repeti cada any. Lo 10 de setembre, una autèntica celebració de l'amor i la tradició en los esplèndids paisatges de Selargius, a la província de Càller

SARDENYA - Un ritual pels carrers i les cases del característic país sard amb un atmosfera màgica sempre viva en los sèculs. És un antic matrimoni, un ritu sense temps. Lo 10 de setembre retorna l’apuntament amb la tradició de la casada amb les cadenes. Diumenge se renovarà el ritu: les cadenes que lligaran los esposos a la fi de la missa, a l’entrada de la iglésia de l'Assunta amb els participants en festa. Això és lo que és estat, lo que és i que siguerà en los sèculs, la festa de la tradició del pòpul selargino. Enguany los dos joves sigueran: Valentina Plaitano, de 21 anys, comessa que se unirà en matrimoni amb una usança antiga, amb el jove Lorenzo Atzeni, de 25, peruquer.

Lo primer apuntament de "Sa Coja" era dijous 7 amb "Sa Cantada de Is Picciocas"; la tarda precedent de l’esposori amb el "Palio della Sposa", transport dels mobles de la dona, inclòs lo llit nucial, fins a la futura casa dels joves. Diumenge al matí, los carrers de Selargius s'ompliran de flors per l’esfilada dels grups de diferent localitats de la Sardenya. La primera fase de l'antiga cerimònia és la vestició dels nuvis que té lloc a les grans i antigues cases de Selargius, les "polles campidaneses". Quan los nuvis sigueran vestits, anigueran on los genitors per una benedicció. A aquest moment són lligats una sèrie de rituals antics, com la benedicció del cap amb sal i blat i l’acció de gitar en terra un plat en presència del nuvi. L’esposori real tindrà lloc a l'iglésia parroquial de l'Assumpció, on se celebren los esposoris segons lo ritu catòlic.

Los nuvis sigueran acompanyats a la cerimònia der familiars i amics i els musicistes que sonen les launeddas anticipen los convidats. A la iglésia, entre orgues i cançons sardes, lo nuvi i la núvia s'encadenen, simbolitzant un lligam indissoluble. Tots los convidats aguarden los joves davant de la iglésia de San Giuliano, on se prepara una pergamena amb un missatge pels futurs hereus, que siguerà donada als 25 anys de casament. Sa coja, per Selargius, no és una sèmplice immersió en lo passat, sinó una oportunitat irrepetible per pensar al futur. L'esforç que fan lo Municipi i Pro loco per tornar a propondre la cerimònia cada any és sempre més difícil, però és una tradició que continuarà en los sèculs.

G.P.