26.05.2023 21.58

Super telescopi europeu en Sardenya

Itàlia escomiti en Sardenya per acollir el súper telescopi europeu Einstein, i suportar la sua candidatura. La mateixa primera ministra Giorgia Meloni ha presentat oficialment l´ambició sarda, acompanyada dels ministres dels Afers, Antonio Tajani, Universitat, Anna Maria Bernini, Treball, Marina Elvira Calderone, amb el premi Nobel Giorgio Parisi

SARDENYA – Lo govern italià suporta la candidatura de la Sardenya per acollir el Telescopi Einstein al propi territori, lo super observatori capaç de estudiar les ondes gravitacionals, adapte per explorar l'Univers per donar respostes a qüestions encara obertes de cosmologia, dels forats negres fins a la matèria obscura finançat de la Comissió Europea. Posa tota la força possible amb la mateixa primera ministra, Giorgia Meloni, i els ministres dels Afers Exteriors, Antonio Tajani, de la Universitat i Recerca, Anna Maria Bernini, de Treball i Polítiques Socials, Marina Elvira Calderone, juntament amb el premi Nobel Giorgio Parisi. Han presentat oficialment la candidatura de la Sardenya i de l’àrea de Sos Enattos, situat a la zona de Lula a la província de Nuoro, seleccionat per acollir la futura gran infraestructura de recerca.

Un projecte de 1,9 milions de euros en nou anys que veurà la creació de 36 mil postos de treball, necessaris per la construcció de l'estructura subterrània. L’Estat italià ha presentat oficialment la sua candidatura al setembre del 2022, amb una lletra del precedent primer ministre, Mario Draghi, al president de l'Institut Nacional de Física Nuclear (INFN), Antonio Zoccoli, que confermava el suport del govern a la candidatura de la Sardenya a acollir el futur telescopi de ondes gravitatòries. La mateixa regió s’és empenyada a suportar la sua construcció amb 350 milions de euros, mentre el ministre pel Sud i Cohesió Territorial suporta la infraestructura de recerca a través Dels Finançament per l’Esvilup i Cohesió 2021-2027. La construcció és previst que inici al 2027 i altros finançaments arribaran de ajuts estatals amb el suport del govern.

No solament Itàlia, Amsterdam també s’és candidata com a seu del projecte, en una regió entre els Països Baixos, Belgio i el nord-ovest de la Germania. Una sèrie de factors geogràfics avantatge la candidatura de l'ísola italiana respecte a l’àrea del nord de Europa. La zona és estada classificada com u dels llocs més bells i pacífics de la Terra, pràcticament sense interferències sísmiques. La presència de una minera subterrània, que se pogueriva utilitzar per la construcció del telescopi, caracteritzada de una roca sòlida i estable per una construcció segura, i la presència de l'aigua subterrània redueix los problemes de infiltració o remor sísmica.

Lo Telescopi Einstein siguerà un observatori de ondes gravitacionals de tercera generació, basat en tecnologia interferomètrica làser, com Advanced Virgo i Advanced Ligo, descobertes dels forats negres i estrelles de neutrons que han revolucionat l'estudi del cosmos, obrint una nova era en l'estudi de les ondes gravitacionals astronòmiques. Les dimensions del braç de l'interferòmetre sigueran considerables, almanco deu quilòmetres, en respecte als tres del detector Virgo. Lo projecte preveu la realització de una sèrie de noves tecnologies de avantguarda, de un sistema criogènic per refredar les principals òptiques, fins a noves tecnologies quàntiques per reduir les fluctuacions de la llumera i una sèrie de mesures de infraestructures i mitigació activa de la remor per reduir les pertorbacions ambientals.

Lo Telescopi Einstein siguerà un observatori de ondes gravitacionals de tercera generació, basat en l'èxit d'altres detectors basats en tecnologia interferomètrica làser, com Advanced Virgo i Advanced Ligo, els descobriments dels quals de forats negres i estrelles de neutrons han revolucionat l'estudi del cosmos. , obrint una nova era en l'estudi de les ones gravitacionals astronòmiques. La mida del braç de l'interferòmetre serà considerable, uns bons deu quilòmetres, en comparació amb només tres del detector Virgo. El projecte implica la implementació d'una sèrie de noves tecnologies d'avantguarda, des d'un sistema criogènic per refredar les principals òptiques, fins a noves tecnologies quàntiques per reduir les fluctuacions de la llum i una sèrie de mesures d'infraestructura i mitigació activa del soroll per reduir les pertorbacions ambientals.

L'objectiu científic del Telescopi Einstein és explorar, per la primera vegada, l'Univers a través de ondes gravitacionals i observar forats negres estel·lars i de massa intermèdia, que permiti de estudiar l'origen, si estel·lar o primordial, la sua evolució i la sua demografia. Lo telescopi observarà la fase inspiral de l'estrella de neutrons i l'aparició dels efectes de marea amb una alta relació senyal-remor, donant una visió sense precedents de l'estructura interna de les estrelles de neutrons i verificant les propietats fondamentals de la matèria en un règim completament inexplorat, la Cromodinamica quantistica a ultradensitat i possibles estats exòtics de la matèria. En aqueixa esfida a escala còsmica, Einstein treballarà amb una nova generació innovadora de observatoris electromagnètics que suportaran la banda de ràdio i de raigs gamma, com lo Square Kilometer Array, l'Observatori Vera Rubin, E-ELT, Athena i el CTA.

G.P.