31.01.2023 16.06

Sarule: curs de teixidura antiga

A Sarule se transmiti l’antiga art de la teixidura. Via als cursos de 150 hores per emparar a realitzar el tapet sard: “Rombe gran, rigues i estrelles”

SARDENYA – Lo tapet sard de Sarule és al centre de un projecte de valorització volgut del Municipi. Icona del país de la Barbagia és un element identitari i un recercat element de desig. Partint de aqueixa idea, del 6 de febrer començaran cursos de teixidura pels ciutadans de Sarule. «Volem preservar l’art antiga de la teixidura – ha dit lo Síndic de Sarule, Paolo Ledda - i a estimular l’esvilup de una nova empresa sostenible.» Sigueran les teixidores dels país, defensores de aqueix art, a deixar en hereditat les antigues tècniques del teler vertical, que se ampra en casa a Sarule com a Nule.

«Per crear el tapet de Sarule se ampra solament la llana de ovella per l’ordit, per la trama, tenyida amb les herbes – diu Carmela Brandinu texidora de Sarule i ensenyant del curs – entre imatges típiques de “sa burra”, lo tradicional tapet de Sarule amb el càliç, la rosa, los pardals i el símbol de “sas menduleddas”, les meles creats amb un diseny diagonal.» Les colors són encesos: se ampra el groc i negre, però també el vermell, azul, verd, rosa i marró.

En los tapets de Sarule fets amb el teler, viuen dues ànimes, aquella identitaria i aquella contemporània, hereditat artística de Eugenio Tavolara (1901-1963). Se inspira a un tapet del designer sassarés "Rombi grandi, righe e stelle" – “Rombe gran, rigues i estrelles”, lo noms del curs de 150 hores. Tavolara, de director de la ísola, l’Institut Sard Organització Treball Artijanat, ha dialogata mb les teixidores de Sarule e innovat motius i disenys propostos dels maestros locals. «De aquella col·laboració són nats alguns dels tapets més bells de la producció Isola. A Sarule després, Costantino Nuvola ha fet teixir els tapets per una exposició a New York – evidencia l’assessor a la Cultura Luca Cheri – Una evolució de les formes de la tradició del teixit que ha creat un lligam entre la Sardenya i el món i fet entopar aqueix preciós patrimoni local amb el gust modern.»

G.P.