22.12.2021 16.00

Santa Imbénia, los sacrificis fets no són suficients

Les lluites i los sacrificis fets per la defesa del patrimoni lingüístic de la ciutat de l'Alguer encara, evidentment, no són suficients

L'ALGUER - Les lluites i los sacrificis fets per la defesa del patrimoni lingüístic de la ciutat de l'Alguer encara, evidentment, no són suficients. Finalment i després de l'atenció forta de les Associacions que treballen per la salvaguarda del Català de l'Alguer, avui tenim a disposició diverses leis entre les quals la Lei Quadro per la tutela de les minories – Lei del 15 de desembre del 1999, n. 482 "Normes en matèria de minories lingüístiques històriques", la Lei n. 26 del 15 d'octubre del 1997 "Promoció i valorització de la cultura i de la llengua de la Sardenya", la Lei regional que estabileix i financia l'ensenyament en les escoles, la n. 22/2018, que forneix importantíssims instruments per les llicions del català de l'Alguer en les escoles. Lo Municipi de l'Alguer, endemés, té un propi estàndard lingüístic de referiment aprovat i utilitzat. I encara: l'Estatut Municipal del 1991, que, a l'art. 9, introdueix los principis segons los quals l'Administració té d'ésser lo punt de referiment per la política lingüística i té de tutelar, promoure i difundir la coneixença de la història, de la llengua catalana en la variant algueresa.

Són actes que donen testimoniança del gran treball portat envant en ciutat en favor d'una normativa que poguessi garantir lo manteniment de la llengua, així única en Sardenya i en Itàlia. Treball i atenció que posen l'Alguer al centre d'un ampli circuit de relacions amb la Catalunya, que té una sua sede de representança en ciutat. Tot això no pot ésser ignorat amb una decisió burocràtica que excludeix la nostra llengua dels panells informatius de la Vil·la Romana de Santa Imbénia. No és un detall. Demanem a la Sobreintendència de reexaminar les decisions que excludeixen lo català de l'Alguer, deixant sol les escrites en italià i anglés. La Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques considera profundament injust lo sentit de la decisió. També les estrategies regionals i nacionals són en línia amb u dels documents més importants al qual se pot fer referiment per la tutela de la llengua sarda i catalana: La Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. L'Alguer, amb la sua llengua, aparté als Països de llengua catalana, amb la Catalunya, a les Balears, Andorra, la Comunitat valenciana, lo Català és una llengua reconeixuda en lo Parlament Europeu, és present a l'Onu amb Andorra.

I encara de més va evidenciat que la Resolució del 13 de juny del 2005 del Consell de la Unió Europea que a l'art. 2 preveu que "Lo Consell considera que, en lo quadro dels esforços utilitzats per acostar la Unió als sous ciutadans, la riquesa de la sua diversitat lingüística té d'ésser encara de més presa en consideració" i a l'art. 3 del mateix estabileix que "Lo Consell creu que la possibilitat pels ciutadans d'utilitzar llengües adjuntives en les pròpies relacions amb les institucions sigui un factor important per reforçar la pròpia identificació al projecte polític de la Unió europea". L'Alguer té una història infinita de relacions amb el Govern català que continuen encara avui amb intensitat i acords institucionals culturals i econòmics. Demanem al Sobraintendent, amb tota la sua competència, una raonable revisió de la sua decisió que contrasta fortament amb la situació actual i amb els passos envant fets per valoritzar lo nostre patrimoni identitari.

La Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l'Alguer: Lo President Giovanni Chessa

Cor