29.04.2020 15.24

La Sardegna que cambia, entre l'Alguer, Càller i Carbonia

Partirà demà a la tarda, en directa streaming, la ressenya organitzada de la Società Umanitaria-Cineteca sarda, Csc de Càller, Carbonia i de l’Alguer, dividida en sis apuntaments que promouen lo cinema documentari conservat a l’arxiu de Càller.

L’ALGUER – Començarà demà, dijous 30 d'abril, a les h. 20, la ressenya "Sardenya que cambia", en directa streaming en YouTube i Facebook. La ressenya organitzada de la Società Umanitaria-Cineteca sarda, Csc de Càller, Carbonia i de l’Alguer, dividida en sis apuntaments que promouen lo cinema documentari conservat a l’arxiu de Càller. Entre els anys cinquanta i l’inici dels anys vuitanta eren tants los autors, sobretot de documentaris, que recontaven les profundes transformacions econòmiques, socials i culturals que interessaven la Sardenya: de terra dura i salvatge, brujada del sol i de la misèria, la Sardenya se obriva a la modernitat, al nou que veniva de fores i, per bé o per mal, mos ha cambiat per sempre.

Eren los anys de les grans obres de bonífica i de desinfestació, los primers processos d’industrialització, los ajuts al comerç i al turisme, les noves formes d’ocupació i les lluites pel treball, les lentes però inexorables transformacions de les maneres de viure als centres petits i en les ciutats, de les maneres de se mirar en giro i mirar el món. Molts vídeos són estats comissionats de la Regió Autònoma de la Sardenya i d'altres institucions, públiques i privades, per promoure els valors de la modernització, però se troben també moments en los quals la mirada dels autors és més lliure, fins i tot cinemàticament alta, rara i preciosa. Hi ha moments en los quals la càmera se destaca del cambiament que avança i retorna als llocs encara no contaminats, suspesos en un espaci sense temps, en aquell mixt de bell i selvàtic que en aquellos anys atraurà turistes de tot lo món. I també moments on la celebració porta a la nostàlgia, que se transforma en urgència, en la necessitat de reprendre minuciosament tècniques antigues i coneixencies antigues, de fermar en les imatges un món a l’alba de la sua desaparició.

Cada u dels sis apuntaments de la ressenya, cada dijous, aprofundeix un aspecte diferent d’aquest cambi epocal amb una selecció de documentaris girats dels autors més representatius del període: Fiorenzo Serra, Antonio Cara, Enrico Costa, Arturo Usai, Libero Bizzarri, Remo Branca, Piero Livi, Pablo Volta, Salvatore Sardu, Michele Gandin, Massimo Mida, Lars Madsen, Piero Pirari, Gustavo D'Anna, Luciano Brizio i Romano Italo Argiolas. Lo primer tema siguerà la "cultura de la marina", seguit de les "tradicions etno-antropològiques", les "diferents formes de treball", la "cultura de la Barbàgia", los "cambis socials" i el "món de l’artijanat". La ressenya se realitzarà en streaming i se puguerà veure els fils solament a l’hora indicada, dijous, a les 20, com les ressenyes de les sales de la Cineteca i del CSC. Lo públic se poguerà col·legar a Youtube, a la pàgina Lacinetecasarda i a les pàgines de facebook dels centres de servicis culturals de Càller, Carbonia i l’Alguer.

Amb els filmats en programa per demà, se pogueran veure les transformacions de les costes de la Sardenya, de la construcció de nous ports fins a la introducció de noves tècniques de pesca, de la pesca del corall fins a les lluites contra els propietaris de les construccions de la pesca, de la nàixita del turisme fins a una nova tradició de la cuina de la marina. Una història de difidència i por, entre els habitants de l’ísola i la sua marina, una història de conquistadors que són venguts a destruir i saquejar, de fatiga sense arrés en cambi, una història de confins i solituds, de potencial esprecat i rancor antic. "La marina i la costa" és la història de com, amb dificultat i no sense caigudes, comença l'amor. Los films programats pel primer apuntament són “Pescatori di Corallo” - "Pescadors de corall" (de Fiorenzo Serra, 1955), “Vacanze in Sardegna” - "Vacances en Sardenya" (d'Enrico Costa, 1955), "Carloforte" (d'Antonio Cara, 1958), "Bogamarí" ( d’Arturo Usai, 1963) i “Gente di Cabras” (de Libero Bizzarri, 1963).

Red