31.03.2020 1.34
Wwf i Lipu recorden Franca Valsecchi
«Una gran tristesa, és lo sentiment del món ambientalista sard per la mort de la professoressa Franca Valsecchi». Comença així el record de la nota botànica del delegat WWF per la Sardenya Carmelo Spada i del coordinador Lipu Sardenya Francesco Guillot
L’ALGUER - «Una gran tristesa, és lo sentiment del món ambientalista sard per la mort de la professoressa Franca Valsecchi». Comença així el record de la nota botànica del delegat WWF per la Sardenya Carmelo Spada i del coordinador Lipu Sardenya Francesco Guillot.
Laureada en Ciències Biològiques a la Universitat de Sàsser i en Ciències Naturals a la Universitat de Perugia; ex-professoressa ordinària de botànica de la Facultat de Ciències Matemàtiques, Físiques i Naturals de la Uniss. És estada directora de l’Institut de Botànica de la Universitat de Sàsser, presidenta de la Societat Sarda de Ciències Naturals i directora del mateix Butlletí. De gran importància les sues recerques a damunt de la flora i la vegetació de la Sardenya. En particular, se recorda la identificació d’un raro endemisme de la ginestra de la Nurra (Genista acanthoclada Dc. Subsp. Sardoa Bég. Et Landi Valsecchi) que, precisament, porta el sou nom. És autora d’estudis importants i de classificació d’espècies vegetals i de la identificació, ultra de la Genista sardoa, de raros endemismes presents al parc regional de Port Comte.
Avui, l’atent excursionista que va pels camins de Casalunga, ors lo mirador de la ísola Plana, al parc regional de Port Comte, troba petites estacions amb les fotos dels endemismes que mostren lo nom llatí i el nom del descobridor: molts de tenen lo nom "Valsecchi". La botànica és estada, al anys Setanta del 1900, una de les primeres a propondre la salvaguarda de la biodiversitat i ha també suportat la institució del parc de Port Comte, ja del 1974. És estada sempre a prop del món ambiental sard, donant suport, amb gran autoritat, a les batalles per la protecció de l’ambient. L’última publicació de Franca Valsecchi és estada “Plantes espontànies de les costes rocoses i arenoses" (edicions del Sol), del 2014.
Red