Naix Angela Sussarello Boyl, l'abadessa fundadora del monestir de Santa Clara de Sàsser. És estada elegida abadessa primer del sou transferiment a l’Alguer. Al 1628 Angela Sussarello, hereu d'una família noble, ha renunciat als sous drets feudals per prendre vots. Lo sou nom se lligi l’última vegada a la documentació eclesiàstica l'any 1675. A mos veure, a demà

És mort Moreno Cecchini: a l'edat de 71 anys, era un símbol de la ciutat de l´Alguer. Conseller municipal i assessor de la ciutat, jugador de la històrica Pallacanestro Alghero, lo cuiner era un símbol de la Costera del Corall. Lo famós restaurant "La Lepanto" naix amb la família Cecchini l´any 1949, primer restaurant, gelateria i hotel i és estat un símbol del boom turístic català a partir dels anys 60. És lo mateix Moreno qui ha consolidat la sua fama nacional i internacional, gràcies als prestigiosos premis guanyats (sobretot per la famósa “llagosta a la catalana”) així com pels númerosos llibres que ha escrivit. Originari de Lucca però adoptat de l´Alguer, és estat lo gran home de la cuina sarda, sobretot pels plats de la marina. A mos veure, a demà

Lo canonge de l'Alguer Michele Urgias informa que dos frares havien construit i muntat lo gran rellotge del campanil de Santa Maria. Lo principi de construcció dels rellotges de torre no era així diferent dels rellotges d'engranatges tot i que, primer d'accionar per molla, lo motor del mecanisme consistiva en pesats contrapesos que, baixant amb un cable de la torre, feven funcionar els engranatges. Un altre dispositiu (escapament) teniva el còmpit de regular i alternar el moviment. Se teniva de recarregar regularment los contrapesos (aixecar-los de nou) i engrasar periòdicament els engranatges. A mos veure, a demà

L'edifici que avui és lo Museu Cívic Arqueològic de l'Alguer és l'antic “Carceretto” (sècul XV-XVI) a costat de la iglésia de Sant Miquel. L'immoble és esta objecte d'una primera restauració que comença el novembre del 2004. La superfície del Museu és dividida en tres livells amb un total de 910 metres quadrats. dividida entre la planta baixa, on hi ha una gran sala amb volta, la planta superior, amb 6 posentos rectangulars, i la tercera i darrera planta, en la qual han creat una gran sala rectangular durant les obres de restauració. Lo Museu Arqueològic dòna una lectura el més exhaustiva possible de les diferents emergències monumentals de la zona, com el Vilatge Nuràgics de Palmavera i Sant’Imbenia, la necròpolis hipogea d’Anghelu Ruju i Santu Pedru, la Vila Romana de Sant’Imbenia. A mos veure, a demà

L'activitat del molí tradicional començar al novembre, immediatament després de la recollida de les olives de la campanya. Hi treballaven almanco quatre persones: lo moliner d'oli, un substitut i dos treballadors. Durant lo període de mòlta, lo grup viviva al mateix molí, i dormiva a damunt de sacs. La tradició voliva que els mateixos clients portassin de menjar als treballadors: normalment eren sopes de verdures a base de faves, ciuró, etc...A mos veure, a demà

Andrea Baccallar, després de 3 anys d´episcopat a l´Alguer, durant los quals pren acte de la situació i problemes de la sua diòcesi, celebra el primer Sínode diocesà que siguerà una pedra en tota la història de la diòcesi, amb una sèrie de decrets pastorals que representen una novetat absoluta per l´època. De gran importància també del punt de vista lingüístic perquè siguerà l´únic text de dret canònic escrit en català en Sardenya durant la dominació catalana de l’ísola. A mos veure, a demà

Tragèdia a la marina de l'Alguer: Efisio Bradi i el sou equipatge, formada de Francesco Fiori i Antonino Pinna, havia decidit d’anar en una zona de pesca. Mentre estaven decidint de salpar les nasses, lo comandant Efisio nota un remolí de núvoles de pluja que avançava de llebeig, amb un fort vent. La tempesta arriba a la barcai els pescadors han cercat un refugi prop de la costa. L'embarcació s’aboca provocant una ferida mortal a Francesco: li arriba a damunt també lo pal de la barca. Després de la tempesta, los mariners de la capitaneria han trobar la barca capotada amb el capità Efisio i el sou fill Giuseppe aferrats a la barca. De Francesco no se sabiva arrés: lo sou cos és estat trobat al golf calqui dia després. A mos veure, a demà

Solament la llestresa del doctor Quinto Tiberio Angelerio, que és anat també contra la populació i contra el Municipi de l'Alguer, ha però fet en manera que l'epidèmia de pesta d'aquellos anys arribessi a l’Alguer màxim. És estat tancar l’hospital (alhora situat al carrer de Sant’Antoni, actual carrer de Cavour), que era controlat d’un número suficient de guàrdies, la porta és estada murada i a les persones a dins se passava el necessari per sobreviure. A mos veure, a demà

Costums fúnebres: lo difunt se rentava i se vestiva amb els hàbits més bells, sense botes als peus, que se posaven solament als religiosos. A les joves se posava un vestit blanc, amb un vel blanc i una corona de roses blanques al cap; per los minyons lo vestit era celeste i per les minyones era rosa. A mos veure, a demà

Per tots los Sants, a l'Alguer era costum que cada bona mare facessi als sous fills lo panellet, un pa de farina fina amb ous i súcura, a forma de cistelleta pintirinat amb art. A mos veure, a demà